VAIG A GIRONA

... deien els de Sant Narcís

Durant la Guerra Civil espanyola es van destruir un gran nombre d'habitatges i els habitants no tenia diners per invertir degut a la crisi econòmica de la postguerra. A més, el 1940 hi va haver un seguit d'inundacions que van causar la destrucció de cases i barris.

El Grup de Sant Narcís és el barri de Girona que va ser construït per respondre a la manca d'habitatges que hi havia a la ciutat als anys 40 i 50.

Per això, l'Estat es va veure obligat a intervenir com a promotor d'habitatges i va crear organismes públics com l'Instituto Nacional de la Vivienda i l'Obra Sindical del Hogar. I per tal dur a terme aquesta construcció d'habitatges de baix cost, el Ministeri de la Governació va decretar, en el Butlletí Oficial de l'Estat de l'1 de novembre de 1940, que oferirien crèdits als ajuntaments de Barcelona, Girona i Tarragona per poder solucionar la manca d'habitatges.

L'octubre de 1942, es va fer un avantprojecte que preveia ocupar 251.436 m2, on hi hauria 507 habitatges, església i centre parroquial, “hogar del productor”, col·legi, camp d'esports, clínica-sanatori i un viaducte o pas elevat per travessar les vies del ferrocarril de Madrid-França i Sant Feliu de Guíxols.

El projecte definitiu, de l'any 1947, reduïa la superfície a 142.486 m2, és a dir, a la meitat, i tot i que augmentava en cinc el nombre d'habitatges, exclou el camp d'esports i la clínica-sanatori però inclou el Centre de Formació Professional. Respecte al viaducte, tampoc s'arriba a construir, per tant, el barri només disposa d'una única via principal d'accés, l'avinguda de Sant Narcís, que implica que Sant Narcís prengui un caràcter de barri perifèric i marginat de Girona.

Els habitatges de Sant Narcís seguia un model de tipus ciutat-jardí. Qui l'havia de materializà seria l'arquitecte Ignasi Bosch i Reitg.

Segons la política urbanística del moment, els habitatges són unifamiliars d'una o dues plantes, que alternen amb d'altres de plurifamiliars de tres o quatre plantes, disposats en una trama regular i uniforme, amb equipaments mínims. La superfície dels habitatges oscil·la entre els 101,8 m2 per les cases més benestants i 75,6 m2 pels pisos. Inicialment, per adquirir un dels habitatges, s'havia d'estar sindicat, per això el barri adquireix un caràcter de barri de funcionaris. Posteriorment s'adjudiquen els habitatges més senzills a les classes obreres.

Vegeu:

Fraguell Sansbelló, Rosa M. “La Política urbanística de l'obra sindical del hogar a les comarques gironines”. L'Època franquista: estudis sobre les comarques gironines. Girona (ESP): Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1989.

Serra Paradàs, Manel. “El meu Sant Narcís”. El grup de sant narcís de girona. 50 anys (1952-2002). Girona (ESP). Ajuntament de Girona, 2002

Dolors Vilamitjana

2-6-1952.Inauguració de les cases del grup Sant Narcís.CRDI

2-6-1952.Inauguració de les cases del grup Sant Narcís.CRDI