SI PLOU PER LA CONCEPCIÓ, PLOURÀ PER CARNAVAL, SETMANA SANTA I RESURRECCIÓ

Aquesta festivitat no va ser promulgada fins el dia 8 de desembre de 1854. Documents del segle XII diuen que ja Ripoll i Vic celebraven la solemnitat de la Concepció. A Girona el bisbe Gastó de Montcada va instituir-la. Era l'any 1330. A la Catedral des del 1619 se celebrava un tríduum amb assistència del consistori. Aviat, però, la processó de la tarda esdevingué la festa principal de la diada. S'originava amb motiu d'una pesta. El 16 d'abril de 1650 entrava a Girona un foraster amb un tumor al genoll. Quan el cirurgià l'hi va obrir, deixà anar una fetor tan corrompuda que diversos dels assistents n'emmalaltiren i alguns dels qui els auxiliaren moriren. Ben aviat es va propagar el rumor que es tractava de quelcom de greu, que el mal era pesta o una cosa semblant. Pel mes de juliol, uns bubons malignes començaren a desenvolupar-se en alguns barris de la Ciutat. La població fou un caos de desolació i mort. I el 15 d'agost, es decidí implorar la intercessió de la Immaculada i de Sant Francesc de Paula. Els Jurats farien construir l'altar major del convent de Santa Clara, que seria posat sota l'advocació de la Immaculada, si les monges s'avenien a anomenar-se "monges concepcionistes de Santa Clara", com ens diu. J. Gibert, 1946. El curs de la processó era el mateix que el de la de Corpus. En el segle XVII el bisbe Dou va regalar una imatge de mida natural, d'argent, que desaparegué. Es creu que es va fondre per ajudar a pagar la contribució de guerra als napoleònics del 1809. A partir de 1894 el bisbe Sivilla en va fer una altra, també d'argent, d'uns 85 quilos de pes. Dolors Vilamitjana

8 de desembre de 1949. Processó de la Puríssima. Fotografia: Martí Massafont. CDRI