SANTA APOL.LÒNIA NO ENS DEIXEU

SANTA APOL·LÒNIA fou venerada en una de les capelles de la Catedral de Girona. A mitjan segle XVII encara donava nom a una confraria en el convent del Carme extramurs. Se la considerava la protectora de les dolències bucals: mal de queixal, dents. Per això molts devots anaven a l'altar de la parròquia del Mercadal i li portaven ciris.

El Santuari de la Mare de Déu dels Àngels guardava una relíquia de la Santa: una dent. Moltes mares hi portaven els fills i/o les filles a fi que els passessin la relíquia per la geniva i, evitar, així, el dolor de la sortida de les primeres dents (Gibert, 1946).

Fins i tot circulava una humorística cançó:

SANTA APOL·LÒNIA,

TINC MAL DE QUEIXAL,

ARA ME'N FA

ARA NO ME'N FA...

DONCS DE QUÈ ET QUEIXES, TROS D A'NIMAL?

Dolors Vilamitjana