Sant Acís, patró de Girona

PER SANT NARCÍS, DE SIS A SIS PER SANT NARCÍS CADA MOSCA VAL PER SIS Girona celebra la festivitat de Sant Narcís des del segle XI.El veritable nom del bisbe però no era Narcís sinó ARCÍS. La N és considera una epèntesi per poder pronunciar millor el nom. Se l'ha considerat sempre fill de la ciutat de Girona, cosa no comprovada. Gibert, 1946, ens explica que, per fugir d'una persecució, marxà amb el seu diaca Feliu cap a Augsburg. Hi estigué nou anys. Després retornà a Girona on fou occit el dia 18 de març de l'any 307. Diuen les cròniques que, després de la seva violenta mort, els diocesans recolliren el cos i el preservaren de tota profanació. Quan la ciutat fou alliberada per les hosts de Carlemany fou trobat, un 27 de setembre, i exposat a la veneració popular, amb el diaca Feliu. Al segle XIII el seu cos íntegre i incorrupte seguia guardat i venerat a la Col·legiata, en un sarcòfag que l'any 1285 fou profanat. El 1328 es féu el trasllat a l'altar de Santa Afra, costejat per Guillem de Socarrats, canonge de la Col·legiata. En el segle XVII continuava el cos mantenint-se íntegre. El 2 de setembre de 1792 se'l traslladà al sepulcre d'argent de la nova capella que s'erigí a l'indret on hi hagueren els claustres del temple. El 16 de novembre del 1803 el cos del Sant fou tret per dipositar-lo a l'Arxiu de la seva confraria durant el temps que duressin les obres per a treure les humitats de la capella. Hi fou retornat el 29 de gener de 1804. Si vol saber-ne molt més dels favors del Sant vegeu V. DOMÈNECH: "Historia General de los Santos del Principado de Cataluña", Girona, 1630. Sant Narcís era implorat per la febre, per la sordesa, per les trencadures, per ferides, per guerra, per fam, per pesta, per poca aigua i massa aigua ( Sant Narcís havia de protegir la ciutat de les riuades). Així ho mostren els goigs del segle XVIII i XIX. També fou invocat pels mariners i pescadors de la Costa Brava en moments de temporals. El nombre de miracles que el Sant acomplí amb Girona és extraordinari. Encara en el segle XVIII es registraven en un llibre titulat "Llibre de memòries de les coses de mon Senyor Sant Narcís", que es guardava a la Col·legiata: "que los de las moscas, qui mataren los Francesos, que no bastarien deu càrregas de paper per escriurelos tots". I d'aquests miracles i meravelles han sortit, naturalment, les llegendes del Sant. La més coneguda és la de "les mosques", ocorreguda en el setge de Felip III l'Atrevit a Girona l'any 1285. Bernat Desclot és el primer historiador que esmenta el miracle de les mosques i ho fa comparant les plagues d'Egipte amb els estralls de les mosques que sortiren del sepulcre del Sant. El miracle de les mosques es repetiria l'any 1653 quan Girona fou assetjada per les tropes del general Bellière i del mariscal d'Hocquincourt. Sant Narcís fou nomenat oficialment Protector i Patró de Girona l'any 1387, substituint qui ho havia estat fins llavors, Sant Feliu. Dolors Vilamitjana

Sant Narcís. Font: ARXIU DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA.