LES FIRES DE SANT MARTÍ

PER SANT MARTÍ, MATA EL PORC I ENCETA EL VI.

El 25 de gener de l'any 1283, el rei Pere III disposà que tal dia com avui comencessin fires a la ciutat per una durada de quinze dies. Les fires portaven el nom del Sant: les Fires de Sant Martí. Es van celebrar fins el segle XV.

Sant Martí es venerà en una capella de la Catedral, després del Corpus, el primer benefici de la qual datava de l'any 1341.

Durant molt temps el gremi de sastres i pelleters, sota l'advocació de Sant Martí, celebrava la festivitat a l'església de Sant Martí, avui Seminari, consagrada l'any 1610. Estava situada a la part alta de la ciutat, al lloc on des del 899 hi havia hagut l'església de Sant Martí sa Costa, a la qual s'accedia per una graonada .

A aquesta església corresponia el privilegi del "Testament Sagramental", establert com a Dret escrit pel rei Pere III l'any 1283 en la recopilació "Recognoverunt Proceres". Només hem de llegir el capítol XLVIII per constatar-ho. Tres ciutats catalanes gaudien del privilegi: Barcelona, Girona i Tortosa. A Girona el jurament es feia a l'església de Sant Martí, damunt l'altar de la Puríssima.

El testament sagramental consistia a poder testar en cas de necessitat, sense intervenció del notari i sols davant de dos testimonis com a mínim, que havien d'adverar-lo en un altar designat d'una determinada església. Els testimonis, llavors, havien de jurar davant dels Evangelis oberts damunt una taula, darrera de la qual seien el jutge, el secretari, el fiscal o delegat i l'advocat de la part interessada, a més del procurador que la representava, amb les vestidures prescrites per la llei quan s'havien de formalitzar actes oficials solemnes.

Dolors Vilamitjana