LA LLEGENDA DE SANT MAURICI

En el segle XVIII estava dedicada a aquest Sant una de les capelles de l'església parroquial del Mercadal.

Molts gironins anaven a l'aplec que se celebrava a la seva capella situada a Caldes de Malavella.

Una llegenda local el fa protagonista d'un fet: fa molt de temps, una rica vella , lletja i dolenta, vivia en un palau subterrani que s'estenia per tot el poble. Era tan dolenta, que, cada dia, exigia un cervell de criatura per esmorzar, desig que els servents satisfeien. Un dia MAURICI hi anà a servir i, davant l'exigència de la mala vella, li féu fregir el cervell d'un gos: quan la dona ho sabé morí de fàstic i de ràbia (Gibert.1946).

Des d'aquell dia el poble s'anomenà Caldes de Malavella. I, encara, a la Capella de Sant Maurici es pot veure la seva mà de fusta amb la qual se senyava la gent, i la "mala vella" que treia el cap per sota els peus de la imatge del Sant.

1910. El Mercadal. Autor: Valentí Fargnoli. CRDI.

La confraria de la Passió i Mort celebrava la festa de l'Exaltació de la Santa Creu en la seva capella de Sant Feliu.

Dolors Vilamitjana

Bibliografia:

J. Gibert, GIRONA. PETITA HISTÒRIA DE LA CIUTAT I DE LES SEVES TRADICIONS I FOLKLORE, Barcelona, 1946.