JOSEP TRUETA,EL METGE HUMANISTA REPUBLICÀ

Josep Trueta, el metge humanista republicà Quan morí el Dr Josep Antoni Trueta Raspall estava col·legiat al COMG. Era el 19 de Gener de 1977. Residia llavors a Santa Cristina d’Aro. Fill, net, besnett de metges i científics. Nasqué a Barcelona el dia 27 d’octubre de 1897. Es graduà en Medicina a Barcelona el 1921. Obtingué el doctorat a Madrid el 1922. Aquest mateix any passà a formar part de l’equip quirúrgic del doctor Manuel Corachán, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Fou, a més, professor de Patologia Quirúrgica a la UB el 1933 i director de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau el 1935. En acabar la carrera es casà amb AMÈLIA LLACUNA. Tingueren tres fills i 9 nets. Durant la Guerra Civil Espanyola, des de la zona republicana, el Dr Trueta destacà per l’aplicació d’una nova tècnica per curar les ferides amb fractura d’os, posant escaiola en el moment de produir-se i operant-les després, cosa que evitava el risc de gangrena. La tècnica Trueta s’ha seguit arreu del món i amb immillorables resultats. S’emprà moltíssim a la II Guerra Mundial i a la Guerra del Vietnam.Trueta va investigar l'origen i les conseqüències de la gangrena, causant de la mort del 20% dels ferits de guerra. I va descobrir que la infecció externa es propagava per l'interior de l'organisme, fins a provocar una fallada renal que era l'autèntica causant de la mort. El 1934 presentà un mètode -aplicat amb èxit durant els bombardeigs sobre Barcelona del 1937- que consistia en l'extirpació dels teixits danyats causants de la infecció i la immobilització del cos amb escaiola.

Josep Trueta. La seva tècnica salvà un munt de persones. Font fotogràfica: ICS.

El 1939, un grup de cirurgians anglesos el convidà a pronunciar unes conferències a la Gran Bretanya. Acceptà i es quedà allà en exili voluntari. En efecte, féu una gran tasca a l’Hospital Wingfield Morris Orthopaedic, on dirigí el servei d’accidents. L’any 1947 fou nomenat membre permanent del Centre. Dos anys més tard. El 1949, el Claustre de la Universitat d’Oxford el promou per ocupar-se del Departament d’Ortopèdia i Traumatologia. Més endavant, el 1960, presideix el congrés d’Ortopèdia i Traumatologia de la Societat Internacional de l’especialitat a Nova York. Doctor honoris causa per les universitats d’Oxford, Buenos Aires, Río de Janeiro, Gotemburgo i membre d’honor de les més importants societats mèdiques internacionals, el 1966 fou nomenat professor de mèrit, amb caràcter vitalici a la seva càtedra d’Oxford. Retorna a Barcelona, on fou nomenat membre d’honor de l’Acadèmia de Cirurgia de Madrid. Inaugura el curs 1967-1968. El 1973 es creà a Barcelona l’institut experimental Josep Trueta, centre de recerca mèdica que presidí. Se’l proposà per al Premi Nobel de Medicina l’any 1975, per iniciativa de la universitat de Birminghan. A la UAB se li investí doctor honoris causa el novembre de 1976. Però al marge de la seva activitat científica, el Doctor Trueta va desenvolupar una activitat política que és menys coneguda. El 1940 -durant els primers bombardeigs de l'aviació alemanya sobre Londres- el govern britànic el va nomenar assessor especial de Sanitat. Aquesta responsabilitat li va permetre accedir a l' “establishment” britànic, i servir d'enllaç -ambaixador oficiós- entre el govern de la Generalitat a l'exili i els governs aliats en el conflicte mundial. En el decurs d'aquesta missió va fer nombroses i destacades gestions que tenien com a objectiu internacionalitzar la causa catalana. AL Dr Trueta li agradava molt practicar la natació i el tennis. També la pintura i la música. Fruïa amb els viatges i parlava bé el català, el francès, l’anglès i el castellà. Publica una literatura rellevant per al món de la traumatologia: · LA PATOLOGÍA DEL SISTEMA SIMPÀTICO (1926) · TRACTAMENT ACTUAL DE LES FRACTURES DE GUERRA (1938) · PASSATO, PRESENTE E FUTUTO DELL’ORTOPEDIA (1961) · ESTUDIOS DEL DESARROLLO Y DECADENCIA DE LA ESTRUCTURA HUMANA (1969) El rei Juan Carlos I li concedí la Gran Creu de Carlos III. Era el gener de 1977. La imposició del guardó es féu al seu domicili particular, perquè estava malalt. El gener de 1977 firmà els documents pels quals renunciava a la nacionalitat britànica que se li concedí a l’exili, quan ocupava la càtedra de cirurgia ortopèdica a Oxford. A partir d’aleshores la seva vida transcorregué entre Santa Cristina d’Aro i Barcelona. Dolors Vilamitjana

Fotografia: ICS GIRONA

Bibliografia: Los Sitios, núm.10278. 20 de gener de 1977.