ENTRE RIUS SENSE ATURADOR

Girona s'explica per la seva situació física, on conflueixen el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants. Com diu Narcís-Jordi Aragó, 1982: "Els rius, tan definidors com els camins i més conflictius que ells, són la gran paradoxa de Girona".

La primera inundació documentada data de l'any 1193. Des d'aleshores s'han comptat més de 150 episodis d'inundació, cosa que representa una mitjana d'una inundació cada 5 anys i mig. Temporalment les inundacions es concentren especialment entre els mesos de setembre i desembre. Destaca sobretot el mes d'octubre (Ribas, 06).

El 18 d'octubre de 1552 tingué lloc l'Aiguat de Sant LLuc: el Galligants inundà el monestir de Sant Pere ; el Güell i l'Onyar inundaren sobretot els convents del Carme, de Sant Francesc d'Asís i l'Ajuntament. S'esfondraren dues cases al carrer Ballesteries i algunes al barri de Sant Pere (Julián de Chía, 1861).

L' AIGUAT DEL DILUVI però ocorregué el 3 de novembre de 1617. El Ter inundà els barris de Pedret i el Pont Major (Julián de Chía, 1861, p.7). L'Onyar inundà tota la part baixa de Girona. S'ensorraren tres cases. Les cases de Pedret reberen danys irreparables. No se sap si hi hagué morts.

El 24 de setembre de 1678 fou un dia fatídic. L'Onyar inundà els convents de Sant Francesc, el de Santa Clara, el de Sant Agustí, el Mercadal, el dels Mínims, i els carrers Albereda (12 pams) i l'Ajuntament (8 pams). Hi hagué tres morts i nombrosos damnificats i pèrdues econòmiques que, en aquell moment, es comptabilitzaren en 150.000 ducats. Les pèrdues es concentraren en les hortes i bestiar del barri del Mercadal, el molí fariner de baix, el comerç de la plaça de les Cols, els habitatges (33 cases repartides entre la baixada i plaça de Sant Feliu, el carrer Ballesteries, la plaça de les Cols i el barri del Mercadal s'ensorraren), les obres de defensa de la ciutat (baluard del Portal de l'Areny), els murs dret i esquerre de l'Onyar, les baranes del pont de Sant Francesc, els porxos de davant del baluard del Portal de l'Areny i la porta d'en Vila.

El 17 de setembre de 1732 té lloc a Girona una inundació provocada pel desbordament de l'Onyar i el Galligants. Es té contància d'una dona morta, al barri de Sant Pere. El pont de Sant Agustí desaparegué totalment. En aquesta inundació , segons Julián de Chía, 1861, que els veïns de la plaça de les Cols i de l'Argenteria foraden les parets de les cases per poder sortir i, de casa en casa, anar cap al riu i, des d'aquí enfilant la muralla, anar a refugiar-se al convent de Sant Domènec.

El 16 d'octubre de 1763, per l'aiguat de Santa Teresa, el Ter es desbordà des de les hortes de Salt i Santa Eugènia i travessà camps i hortes fins anar a trobar el Güell i la sèquia Monar. Fou un aiguat més important per l'altura a què arribaren les aigües que no pels danys ocasionats.

El 18 i 19 de setembre de 1843 Girona pateix una de les inundacions més catastròfiques de la història : els quatre rius es desborden i inunden la ciutat. El Ter arriba fins a la muralla. L'Onyar entra a la ciutat per la porta de l'Areny i inunda la plaça de les Cols, els carrers de l'Argenteria i Ballesteries i el barri de Sant Pere. El Galligants ja havia inundat la plaça de Sant Pere (4 pams). Julián de Chía (1861) parla de 115 morts. Una inscripció col·locada a l'atri de l'església de Sant Pere recordava el desastre provocat per aquesta inundació: POR LOS QUE EL GALLIGANTS FIERO/SUMERGIERA EN SU FUROR/ MISERICORDIA, SEÑOR. El monestir de Sant Pere (l'aigua arribà als 22 pams d'altura) quedà greument afectat.

L'octubre de l'any 1861 torna a portar una important inundació a Girona. El dia 8 d'octubre s'inunda el barri de Sant Pere. Una segona avinguda del Galligants destrueix el tros de la muralla que anava des del desguàs del riu fins al pont de la Barca. Les pèrdues s'avaluaren en 1.340.131 rals i 8 cèntims. Hi hagué dos morts i 370 persones afectades. Les queixes dels habitants del barri de Sant Pere recaigueren sobre la presa de L'Aurora i l'Ajuntament decidirà la realització de diferents obres al Galligants, l'Onyar i el Güell i la construcció de clavagueram a la plaça de Sant Pere (Pla Cargol, 1948).

El Ter i l'Onyar protagonitzen la inundació que té lloc el 7 d'octubre de 1919. El cabal del Ter fou de 1328,8 m3/seg, a Pedret (Sorribas i Güell, 1991). El Ter inundà la Devesa, els barris de Pedret i Pont Major. L'Onyar inundà els carrers de la Cort Reial, Rambla, Argenteria, Ballesteries, Calderers, de la Barca, part del carrer del Bord i Santa Clara, a més de les places de Sant Pere i de l'Oli (Diario de Gerona, 9 d'octubre de 1919). A l'edifici de Correus l'aigua arriba als 3m d'altura.

L'AIGUAT DE SANT LLUC serà una de les inundacions més catastròfiques (Soler, 1990). Correspon als dies 18, 19 i 20 d'octubre de 1940. El Ter arrasa la Devesa, Jaume I, els carrers Figuerola, Sant Francesc, Argenteria, Cort Reial, Ballesteries, Bell-lloc, Ciutadans, Sant Feliu, Ronda Ferran Puig, Bern, Canaders, Bernardes, Santa Clara, Calderers, de la Barca, Real de Fontboba, Berenguer Carnicer, Ramon Folch, passeig Canalejas, Portal de la Barca, i les places del Molí, del Mercadal, de la Independència i del Vi (El Pirineo, 19 d'octubre de 1940). Les aigües de l'Onyar i el Güell arriben a 2 m d'altura en diferents llocs i les del Ter a 7 m (Sorribas i Güell, 1991). Hi hagué entre 6 i 15 morts i nombrosos damnificats.

Aiguat de 1940. Autor desconegut. CRDI.

El dia 11 i 12 d'octubre de 1962 una nova inundació té lloc a Girona derivada del desbordaments dels rius Ter, Onyar i Güell i la riera Maçana. Els barris i carrers més afectats foren: els carrers de la Barca, Ballesteries, Argenteria, Rambla de la Llibertat, Rambla Verdaguer, Quatre Cantons, Albereda, Carme, Santa Clara, avinguda Sant Francesc, Rutlla, General Mendoza, plaça de l'Oli i totes les vies adjacents. El nivell de l'aigua sobrepassa en més d'un metre la plaça situada al pati de l'Ajuntament, on havia enregistrat el màxim assolit a la inundació de 1861, mentre en altres llocs arriba a ésser superior als 2 metres d'altura.

1962. 12 d'octubre. Fotografia: Narcís Sans. CRDI.

1962- 12 d'octubre. Font fotogràfica: Ramon Huguet Casadevall.

1962. 12 d'octubre. Font fotogràfica: Ramon Huguet Casadevall.

Els dies 11 i 12 d'octubre de 1970 tingué lloc la inundació més catastròfica de Girona en el segle XX. Els carrers més afectats foren : Álvarez de Castro, avinguda Jaume I, avinguda Sant Francesc, Nou, Santa Clara, avinguda Hospital, General Mendoza, Francesc Ciurana i Joan Maragall. També Albereda, plaça del Vi, Ciutadans, Ballesteries, Barca i fins a la zona de Sant Feliu, des d'on les aigües retornaven a l'Onyar. En alguns indrets el nivell de l'aigua arriba a ésser de mig metre d'alçada. A la plaça situada al pati de l'Ajuntament hom podia observar que l'aigua va sobrepassar en 65 cm l'alçada aconseguida durant la inundació de l'octubre de 1962.

1970. Font fotogràfica: Ramon Huguet Casadevall.

El 20 d'agost del 2005, una forta tempesta de pedra i neu va deixar col·lapsada la ciutat de Girona entre les 5 i les 7 de la tarda. Els punts més afectats foren la part baixa del barri vell, el sector de Joan Maragall, Pompeu Fabra, Plaça de Catalunya i el pavelló de Fontajau. Es recolliren 49 litres per m2.

Dolors Vilamitjana

Bibliografia:

ARAGÓ, NJ. (1982), Girona ara i sempre (Una crònica), Girona, Diputació de Girona.

CHÍA,J. de (1861),Inundaciones en Gerona, Imp.y Lib. Paciano Torres.

RIBAS, A, (2007), Les inundacions a Girona. Col·lecció Patrimoni Cultural. Ajuntament de Girona i Institut d'Estudis Gironins.

SOLER, J. (1990), Un aiguat devastador. Presència, 974, pp.11-16.

SORRIBAS RIBAS, E. et al, (1991), Las inundaciones históricas en la ciudad de Girona, XII Congreso Nacional de Geografia, València. Universidad de Valencia. Asociación de Geógrafos Españoles, pp. 229-234.

Font fotogràfica: CRDI del l'Arxiu Municipal de Girona

Arxiu particular de Ramon Huguet Casadevall