ELS PASTORETS DE L'HOSPICI
- Girona en un blog
- 11 sept 2019
- 2 Min. de lectura
Actualizado: 23 dic 2021
En un document del dia 11 d’octubre de l’any 1727 s'acredita l’habitual representació dels “Pastorets” a Catalunya.
A Girona les dades de les primeres representacions es recullen un inventari de l'ajuntament de l'any1860, en el qual es fa constar que un ciutadà deixà un bressol per representar l'escena del naixement del nen Jesús .
A la ciutat gironina hi ha hagut diverses representacions dels “Pastorets” en el transcurs dels temps fins avui ; no obstant ens centrarem en les representacions que van tenir lloc des de principis dels anys 1940 del segle passat a la Casa de Misericòrdia, també coneguda com L'Hospici, fins a finals de la dècada dels 50.
Contràriament al que avui es fa, a través d'un càsting,per trobar les persones més convincents per interpretar els personatges principals i secundaris,els protagonistes i els antagonistes, els Pastorets de l'Hospici eren protagonitzats pels interns de la casa.
En un principi les representacions anaven dedicades als interns més joves, però, amb el temps, les actuacions van anar agafant popularitat; primer, per part de la gent dels carrers dels voltants, com Canaders, El Pavo i Fontanilles i, més tard, es van estendre a tota la ciutat convertint-se en una referència dins les festes de Nadal i Reis.
Es curiós recordar que era l’única representació en què el “nen Jesús” estava representat per un nadó que estava en acollida en el centre.
El teatre era molt rudimentari amb un entarimat i decorats de fàcil moviment pel homes de la tramoia. La platea o pati de butaques eren simplement uns bancs que, amb el temps, es van anar modificant. Cal destacar com a molt interessant el joc de llums durant tots els actes de l'obra.
L'obra que es representava era EL NACIMIENTO DEL SALVADOR o LA REDENCIÓN DEL ESCLAVO indistintament en els temps, amb música d'Ignasi Rubió i lletra d'Antoni Molins. En les representacions de l'Hospici, però, la música brillava per la seva absència. El director de la funció, Mossèn Joan Ribas portava un pianista que donava agilitat i fresor a l'obra.
Els personatges més importants eren l'Uriel i els dos pastors, que eren la part còmica de l'obra. Tenien per nom Bató i Domingo, que portaven les rialles a la canalla i, en un pla més seriós, els més transcendents: l'àngel Miquel i el dimoni Luzbel. Era tanta la concentració de Luzbel davant l'àngel Miquel que, en una de les moltes actuacions, va fer una caiguda memorable davant l'espasa de l''àngel que, a part de les nafres de cada actuació, li va costar la fractura d'un braç. Tots els actors eren masculins.
Per últim comentar que, en una de les moltes actuacions, Mossèn Ribas va haver de retirar la perruca de l'àngel Miquel a causa d’un ensurt en cremar-se amb una torxa.
Res més, he redactar aquestes línies per tots aquells que vàrem gaudir d'aquelles inoblidables actuacions i poder fer memòria d'uns temps en què vam ser molt feliços, quan, per Nadal, anar a veure els Pastorets era un vertader regal.
ANTONI BORDAS I BELLED.
Fonts consultades :
Pastorets a Girona. Crònica d'una tradició escènica. Ajuntament de Girona.
CRDI de l'Ajuntament de Girona. Imatges de Martí Massafont.
Diari EL PUNT. Crònica dels Pastorets, entrevista a Joan Ribas.
Comentarios