El món desconegut de les clavegueres a Girona
- Girona en un blog
- 7 sept 2019
- 4 Min. de lectura
Qui no ha sentit mai una força desconeguda que ens empeny Carrer de la Força enllà, com si de poders tel·lúrics es tractés!
L’Eulogi Bordas (1912-2009) havia nascut en una casa de Sant Daniel, la Barraqueta, quan Sant Daniel era un poble independent de Girona. I des d’aquest indret divisava el Barri Vell de Girona, aspecte que li desvetllà la curiositat per moltes incògnites i misteris de la seva estimada Girona. Com que, de molt jove, despuntà en el dibuix artístic i en la geometria, a la postguerra començà i acabà els estudis d’aparellador. Després de cursar els estudis ingressà al despatx de l’arquitecte Esteve i Corredor (hi va estar set anys) i féu col·laboracions amb arquitectes de renom com Joaquim M. Masramon, en l’edificació de la parròquia de Sant Josep de Girona, amb el constructor Ball-llosera, i amb Maggioni, l’autor del projecte de plaça mercat sobre l’Onyar. L’arquitecte Esteve li presentà el també arquitecte Giralt i Casadesús, llavors arquitecte municipal de Girona i de Figueres. En Giralt li suggerí la carrera d’aparellador, que s’estudiava a Barcelona. Ell diu que, a Barcelo
na, es va sentir “ ajudant d’arquitecte” (Bordas, 2003). També coincidí amb els arquitectes Màrius Soler i Josep Ros.
Poc a poc s’anava obrint camí en l’entranyable xarxa urbanística de Girona. El 1953 assolí el càrrec d’aparellador municipal a l’Ajuntament de Girona, que conservaria fins a la jubilació, l’any 1982. A la mort de l’aparellador Jubero, el seu amic Francesc Solà, l’òptic, el proposà a l’alcaldable Franquet per a ocupar la vacant. I així fou, sense oposicions. En aquell moment hi havia en Joan Gordillo d’arquitecte municipal.
Com a aparellador de l’Ajuntament de Girona treballà en les cases dels funcionaris municipals a Jaume I –Coll Turbau; grups d’habitatges Mazo Mendo, a la Plaça de Sant Pere; l’edifici de l’institut de Sanitat, a les Pedreres; Plaça de Santa Llúcia, amb creu de terme inclosa, a Sant Pere de Galligants; nova plaça de Sant Pere amb parterres, rebaix del pont de Galligants; remodelació de la plaça dels Apòstols, plànols topogràfics de la zona de Sarraïnes, futur passeig arqueològic, que hauria de suposar la gestió del prostíbul El Racó, que s’hauria d’enderrocar per a la construcció del passeig arqueològic (Sureda & Dalmau, 2003) i que ocupava una part de l’actual plaça dels Jurats.
En la tasca de tècnic es proposà la rehabilitació dels paviments i espais urbans del Barri vell. I ho assolí amb escreix, tant que, fins i tot, després de jubilar-se seguí fent feina per encàrrec de l’alcalde Joaquim Nadal, qui li demanà de dirigir una petita brigada d’empedradors que restauraren contínuament elements del Barri Vell. Amb grans coneixements d’estereotomia (tallat de la pedra) també fou indispensable en el cos municipal de bombers. I tingué a les seves ordres vint homes i un camió per al reg dels carrers gironins. Li tocà, a més, planejar, dirigir i portar a terme una creu monumental i lluminosa que s’instal·là al cim del campanar de la Catedral per ser present els dies de celebració d’una Santa Misión, un programa d’actes penitencials que, de tant en tant, s’oficiava a Girona. La Creu la construïren, per parts, i fou muntada a la catedral passant-la a través dels teulats i terrasses de l’absis.
Una de les altres seves projeccions fou la del clavegueram. Els primers plànols de la xarxa de clavegueres del subsòl de Girona, però, foren realitzades per una dona: per Teresa Jou el setembre de 1973 a través dels plànols Lecart. Eulogi Bordas conegué el que romania sota terra al Barri Vell de Girona: a la part Vella hi havia clavegueres molt antigues, fins i tot de dos-cents anys enrere, fetes de murs de rierenc i morter de calç. Donat que aquestes clavegueres no disposaven de pous de registre, coneguts des de l’any 1934, la renovació es convertí en un treball pesat i complex. Posteriorment es treballaria en la transformació dels murs per a canonades circulars de pòrtland. Es renovà el Barri Vell, que comprengué les clavegueres del carrer Alemanys, Oliva Prat, pujada del Rei Martí i zona de la Catedral. En alguna ocasió, en endinsar-se uns metres per sota el nivell del sòl per procedir a la neteja, a la claveguera que es féu a l’església de Sant Josep, desguassant el Torrent Gornau, s’hi trobaren motos i bicicletes (Bordas. 1984).
L’Eulogi Bordas fou tota una institució i, amb el seu llapis i el seu bloc de dibuix, ajudà a recuperar els espais i els serveis públics del Barri Vell, fins que van prendre-li el relleu en Narcís Sureda com a aparellador i la Rosa Cànovas com a arquitecta.
Ningú com l’Eulogi Bordas coneixia per on passaven els conductes, les canalitzacions, les clavegueres antigues i modernes. L’estesa dels còdols en els paviments històrics és el seu llegat.
Dolors Vilamitjana
Fonts bibiogràfiques:
Déu, Marta. “Les clavegueres de Girona, un món desconegut sota els nostres peus”. Punt diari, 1984 (05.08).
Nadal, Joaquim. “Eulogi Bordas”. Diari de Girona, 2007 (12.10) .
Sureda, Narcís. Dalmau, Jordi. “Eulogi Bordas, gran reserva de confiança”. Revista de Girona. 2003, núm. 217.
Biblioteca Bordas-Belled.
Comentarios