DIA DELS DIFUNTS. PORTAR A CAN CRESTÓ.

DIA DELS DIFUNTS. PORTAR A CAN CRESTÓ.
També conegut com a dia dels Morts o de les Ànimes. A l'església es cobria l'altar major amb draps negres i es representava el Purgatori amb les figures de les ànimes pregant entre flames purificadores.
Era costum anar a visitar els morts i resar-los una oració de cos present. Les caixes eren blanques per als infants i negres, per als grans. El bisbe DOU decretà que els barons morts abans dels catorze anys, i les dones abans dels dotze, poguessin ésser enterrats com a pàrvuls; si s'havien casat, havien d'ésser enterrats com a adults (Gibert, 1946).
El transport dels cadàvers amb cotxe al cementiri data de l'any 1855. L'Ajuntament instal.là el primer servei a l'edifici de les "Aligues", a la plaça Sant Domènec.
Des de mitjan del segle XIX les dones no anaven als enterraments. Els "dols" s'acomiadaven vora el portal del Carme, des d'on, al trot de dos cavalls negres, es portava el cadàver al cementiri. Qui moria a l'Hospital era portat en una "pastera".
A Girona fins l'any 1835 s'enterrava als cementiris parroquials i als conventuals.
L'any 1829 començà l'edificació del cementiri general, entre les muntanyes dels Caputxins i Montilivi. El prevere Pere Tornell fou un dels comissionats a planejar el cementiri i redactar-ne el Reglament.
Els dols es respectaven rigorosament: els familiars vestien de negre i s'abstenien de qualsevol festa. Els pares, consorts i fills en portaven dos anys.
Cap a l'any 1845 començà el costum de portar flors als morts. El vell Crestó, el paleta del cementiri, feia bon negoci venent flors del seu jardí. Els gironins utilitzaven les dites ANAR A CAN CRESTÓ i com a sinònims de cementiri.
Dolors Vilamitjana

EDIFICI DE LES ÀLIGUES. PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX. CRDI