CORPUS CHRISTI I LA CELEBRACIÓ POPULAR

"Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión".

La celebració de la festa del Corpus a Girona està documentada des de l'any 1320 (Mirambell, 2011).

Durant molt de temps el Corpus era un dia excepcional. Només hem de fullejar el llibre de J. Chia, "La festividad del Corpus en Gerona", 1895 o l'article de E.C.Girbal: "La festividad del Corpus. Noticias histórico-locales. Revista de Gerona". 1880.

L' ÀLIGA era portada per un sol home, sense rellevar-se, que entrava en el seu interior fins a mig cos. Tres ajudants, un dels quals era el cap de colla, el guiaven i, amb unes crosses, li sostenien la carcassa quan necessitava reposar. Els ajudants i el portant vestien de groc canari. De l'àguila gironina se sap que en els segles XVII i XVIII dansava en ple presbiteri de la Catedral.

L'ÀLIGA era portada per un sol home, sense rellevar-se, que entrava en el seu interior fins a mig cos. Tres ajudants, un dels quals era el cap de colla, el guiaven i, amb unes crosses, li sostenien la carcassa quan necessitava reposar. Els ajudants i el portant vestien de groc canari. De l'àguila gironina se sap quen els segles XVII i XVIII dansava en ple presbiteri de la Catedral.

L'ÀLIGA era portada per un sol home, sense rellevar-se, que entrava en el seu interior fins a mig cos. Tres ajudants, un dels quals era el cap de colla, el guiaven i, amb unes crosses, li sostenien la carcassa quan necessitava reposar. Els ajudants i el portant vestien de groc canari. De l'àguila gironina se sap que en els segles XVII i XVIII dansava en ple presbiteri de la Catedral.

La Custòdia, en el segle XV, havia estat construïda per ostentar el Santíssim pels carrers principals de Girona.

Al pas de la Custòdia tothom s'agenollava.

Actualment d'aquests tres dijous, dos s'han traslladat al diumenge següent i el tercer ha deixat de ser festiu. Aquest canvi de data ha influït en la celebració. Les reformes litúrgiques, derivades del Concili Vaticà II, a més, s'han fet notar en la supressió de les processons parroquials de Sant Feliu i del Mercadal, com també la processó que recorria l'entorn de la Catedral, com a cloenda dels vuit dies dedicats a honorar el Sagrament de l'Eucaristia.

A la Catedral se celebrava un ofici solemne al matí. Mentrestant se seguia el costum que els gegants i nans recorreguessin els carrers per on havia de passar la processó de la tarda. Després d'un bon dinar ( encara el 1890 se seguia el costum de menjar carn de bou o de vedella amb arròs), cap a les quatre de la tarda els carrers començaven a animar-se. Les campanes cridaven els capellans al cor, sortia de la caserna la tropa de gala per formar el "cordó" ( deixà de fer-se de l'any 1886 al 1892).

Gegants i nans ambientaven l'excepcionalitat del dia de Corpus. El primer gegant que hi va haver a Girona fou adquirit a Barcelona l'any 1513. De nans a Girona no n'hi va haver fins l'any 1868.

Les confraries i els gremis es dirigien a les respectives esglésies per recollir el tabernacle, les banderes i els gamfarons.

La processó, presidida pel bisbe, seguit dels seus patges que li portaven la "sedia" i els coixins, seguia lentament el curs pels carrers de Girona. Un batalló de tropa amb bandera tancava la processó.

Dolors Vilamitjana

Bibliografia:

CRDI del l'Arxiu Municipal de Girona

Bordas, Antoni. Documents personals i fotogràfics.

J. Chia, "La festividad del Corpus en Gerona", 1895.

E.C.Girbal: "La festividad del Corpus. Noticias histórico-locales". Revista de Gerona".

1880.